Records del confinament per al Teo

25 Ago. de 2021 / por adriana / en Vida / Etiquetas: , , , , , , , , , , , / Deja un comentario

Una nit em va despertar el teu plor. Un plor molt intens i diferent de l’habitual d’un nen de 4 anys.
El teu pare, encara despert, va intentar calmar el dolor que podies sentir i que encara no podíem entendre.

Això, i les poques hores de son de les últimes setmanes, em van despertar sense saber quin dia i quina hora era. Era el meu fill que em necessitava.
Immediatament vaig córrer a la teva habitació, vaig jeure al teu costat i et vaig dir amb la veu més càlida que pogués sortir del meu cor que no passava res, que era un malson; que si havies imaginat alguna cosa dolenta o que et feia por, que no era de veritat; era de mentida, com el que vèiem als dibuixos de la TV o als contes que llegíem. Vam intuir que es tractava d’un malson o ‘terror nocturn’.

Tu, amb una dolça careta d’innocència i de no entendre (encara) el concepte ‘malson’, em vas demanar que seguís al teu costat. Vaig entendre que ho solucionaríem amb amor i en silenci. Només necessitaves ser a prop meu i et tornaries a adormir sense pensar res més.
Junts i connectats per un sentiment que va provocar que el teu son es trenqués, una nit de maig de la Barcelona confinada encara en fase 0.

Però el meu son també. Desitjava dormir per emprendre un cap de setmana fructífer per als 3, després d’una intensa setmana de conciliació/no conciliació de teletreball.

Tu ja estaves tranquil i dormint. Aprofitant aquella matinada del 15 de maig, desperta, quan s’havia celebrat el Dia Internacional de les Famílies i des de change.org es reclamava al govern central ajudes a la conciliació, vaig escriure aquestes paraules que ara llegeixes tu.

L’àvia, tot just aquell dia, s’havia quedat amb tu per tal que poguéssim treballar i ‘desconnectar’ després de més de 60 dies de confinament. Sense la seva ajuda, ni jo ni el teu pare haguérem pogut complir amb les nostres obligacions laborals.
Mai podré agrair l’esforç i dedicació que la meva mare, convertida en la millor àvia del món, va fer per tal d’equilibrar la situació de dos pares autònoms amb horaris a demanda de clients.

Però és que el confinament degut a la crisi sanitària per al coronavirus SARS-CoV-2 o la COVID-19 que va paralitzar els 5 continents, m’han acostat a tu com MAI, jugant i intentant no pensar en tots els mails i interminables llistes de coses per fer.

Aquelles estones es convertien en un paradís sense pensar en el virus ni en la feina.
Hi havia connexió i, sobretot, el que més em motivava de tot és que cada dia aprenies i empatitzaves més. Raonaves tant que un matí, després d’escoltar el conte infantil del ‘Covidrac’, em vas dir que era un virus molt gran i molt dolent i que tu el volies ‘matar’ perquè no ens ‘fes pupa’. Tant en vam parlar i tant n’estaves de convençut que se’m va acudir trucar a la Guàrdia Urbana (la policia per a tu) del nostre districte, per preguntar si eren ells els qui lluitarien contra el covidrac. Espontàniament  i amablement, l’agent que va agafar el telèfon ens va explicar que havíem de seguir les recomanacions dels metges i ens havíem de rentar molt bé les mans. D’aquesta manera desapareixeria el Covidrac. https://twitter.com/barcelona_GUB/status/1256990339077980162

Hem après a jugar sense presses, a relativitzar les rabietes i a moltes coses més. Jo seguiré aprenent de tu, mentre mires la teva Barcelona damunt d’uns patins amb els quals canalitzes l’energia anul·lada degut al confinament.

Ara seguirem cuidant-nos i estimant-nos com mai en una #desescaladaresponsable.

Per a tu, amb tu, Teo, fins a les estrelles.

 

Tu comentario

Volver al listado de artículos